i els somnis es tornen veritat
On pedres grandes com castells
busquen amb l'aigüa el seu reflex
En ca que fora sense cap de dinés
en pudría viurer envoltant d'Anayet
El valle de Anayet al anochecer me lleva a un mágico mundo donde cada uno vale lo mismo que sus sueños.
Allí todo es efímero, no existe pasado ni futuro, la montaña es la que manda...ni siervos ni dueños.
El ocaso acentúa el silencio y mientras las estrellas salpican el cielo la mente se serena y afloran los sentimientos.
Cada amanecer es distinto, la luz del sol en las montañas es algo místico, ¿ alguien sabe porqué la física y la química se alían en la Naturaleza para crear tanta belleza ?
2 comentarios:
Vaja, ara que es veu ampliada, sembla que està una mica desenfocada però em continua semblant preciosa. L'altra foto..m'ha fet gràcia! veure les tenden de campanya, que no les havia vistes, tan petitones elles!!! fa que t'adones de la grandària del llac i de la vall. M'ha alegrat que t'hages fet un blog per penjar no només les teues fotografies sino també els relats-comentaris-poesies!!! Espere que, a poc a poc, amb ajut o sense, pugues convertir un blog en un museu fotogràfic! ànim i..endavant!
hum... 'seamerman' o 'seamermar' ? no sé si ha estat confusió a l'hora de redactar o no... Ara m'he quedat pensant... Veig que hi ha hagut algun canvi...ara la presentació de la web es pot llegir millor, és cert, però reconec que la foto de benvinguda perd molt així de xicoteta... aiisss... En fi, s'ha de valorar i prendre una decisió.
Veig que has ficat d'altres, i també has escrit un post en francés. Jo, quan anava a escola o a l'insti, mai vaig fer francés. Em cridava més l'atenció ele gòtic valencià, el teatre, el laboratori, etc... Així que hi ha coses que no entenc...snif snif!
Em fa gràcia veure de nou les fotos (algunes són noves, d'altres ja les havia vistes) i veure com canvien després de conèixer les persones. hehe. És curiós, si més no.
En fi, no m'enrotlle més, només volia dir hola i veure com marxava tot per ací!
besets
Publicar un comentario